Durant la primera meitat del segle XX hi havia alguns estils de finals del segle XIX, com podien ser el nacionalisme i el postromanticisme. Alguns dels millors compositors d’aquest segle comencen carreres en aquets corrents, però també creen nous estils, i escoles noves.
L’IMPRESSIONISME
Aquest estil va començar en en la pintura. Els impressionistes expressaven el món tal i com el veien, no com és. Representa l’alliberament total i l’inici de l’art contemporani o abstracte.
El nom d’aquest corren prové d’un quadre de Monet, anomenat Impressió.
En la música aquest estil neix per renovar i es desenvolupa a França. Va influir en la música del segle XX.
El primer compositor en fer impressionisme en música va ser C. Debussy, influït pel poeta Mallarmé. Altres músics van ser M. Ravel, F. Fauré, etc.
La intenció dels compositors era donar una impressió personal de la realitat, sobretot de la natura.
L’EXPRESSIONISME I EL DODECAFONISME
Amb el canvi del llenguatge musical que hi ha al segle XX es produeix el trencament amb la tonalitat. Ja es nota el canvi amb els cromatismes wagnerians i amb els romantics, però Schönberg i els seus deixebles trenquen definitivament amb la tonalitat amb la creació del mètode dodecafònic o serial.
-En l’obra de Schönberg es poden trobar tres estils:
El postromàntic. influït per Wagner i Maheler
L’expressionista i atonal. L’atonalisme és conseqüència del llenguatge harmònic postromàntic. En una obra atonal no hi ha cap tonalitat ni jerarquia de sons. Les melodies es fan sense tenir en comte la tonalitat.
Schönberg va experimentar amb l’harmonia i amb el timbre.
El dodecafonisme o música serial. Un estil creat per Schönberg en la seva maduresa. Aquesta música està composta per dotze sons d’igual importància i sense relació entre sí. Aquests 12 sons són trets de l’escala cromàtica, i es farà una serie que es repetirà de manera sistemàtica, potser una després de l’altra o formant acords.
Schönberg i els seus deixebles A .Berg i A. Webern van crear la segona escola de Viena.
L’IMPRESSIONISME
Aquest estil va començar en en la pintura. Els impressionistes expressaven el món tal i com el veien, no com és. Representa l’alliberament total i l’inici de l’art contemporani o abstracte.
El nom d’aquest corren prové d’un quadre de Monet, anomenat Impressió.
En la música aquest estil neix per renovar i es desenvolupa a França. Va influir en la música del segle XX.
El primer compositor en fer impressionisme en música va ser C. Debussy, influït pel poeta Mallarmé. Altres músics van ser M. Ravel, F. Fauré, etc.
La intenció dels compositors era donar una impressió personal de la realitat, sobretot de la natura.
L’EXPRESSIONISME I EL DODECAFONISME
Amb el canvi del llenguatge musical que hi ha al segle XX es produeix el trencament amb la tonalitat. Ja es nota el canvi amb els cromatismes wagnerians i amb els romantics, però Schönberg i els seus deixebles trenquen definitivament amb la tonalitat amb la creació del mètode dodecafònic o serial.
-En l’obra de Schönberg es poden trobar tres estils:
El postromàntic. influït per Wagner i Maheler
L’expressionista i atonal. L’atonalisme és conseqüència del llenguatge harmònic postromàntic. En una obra atonal no hi ha cap tonalitat ni jerarquia de sons. Les melodies es fan sense tenir en comte la tonalitat.
Schönberg va experimentar amb l’harmonia i amb el timbre.
El dodecafonisme o música serial. Un estil creat per Schönberg en la seva maduresa. Aquesta música està composta per dotze sons d’igual importància i sense relació entre sí. Aquests 12 sons són trets de l’escala cromàtica, i es farà una serie que es repetirà de manera sistemàtica, potser una després de l’altra o formant acords.
Schönberg i els seus deixebles A .Berg i A. Webern van crear la segona escola de Viena.
EL NEOCLASSICISME
Alguns compositors van reprendre les bases del llenguatge musical occidental sense renunciar a les innovacions. L’objectiu va ser apropar-se al públic allunyat d’estils de música innovadors.
Hi ha diferents compositors que van aportar molt a aquest moviment:
-Igor Stravinski.(Rússia) És un artista innovador. Ell estudia i combina tots els elements de la música i els fa evolucionar de manera innovadora. S’inspira també en la música antiga. Un element que revoluciona és el ritme: ritmes irregulars, compassos d’amalgama... fan de les seves obres una experimentació rítmica constant.
-El Grup dels Sis. (França) Aquest grup es forma al voltant d’Eric Satie, cap a l’any 1920, amb sis compositors francesos antiimpresionistes i innovadors, que tenien l’idea de l’art nu, so com a realitat sonora.
-La música utilitària. (Alemanya) Aquest tipus de música neix com a reacció a l’allunyament del públic provocat per la música anterior. Es caracteritza per les sonoritats de la musica medieval i barroca.
P. Hindemith: Va ser el promotor d’aquest corrent, va proposar fer música que agradés més al poble i practica el neoclassicisme.
C. Orff: Es basa en l’ús dels modes grecs, el cant gregorià, les cançons medievals i els cants populars. Sempre usa la literatura per a les seves obres.
-B. Britten: (Anglaterra) Té un estil molt personal
-C. Ives. (Estats Units) Independent de tots els corrents contemporanis. Utilitzava la polirrítmia, la politonalitat, les formes obertes... els collages amb músiques menys cultes.
-(Espanya) La Generació del 27 està marcada per la Guerra Civil, això els va mantindre al marge de les innovacions musicals europees. En el nacionalisme hi ha varis compositors com els germans Halffter, o F. Remacha, i J. Rodrigo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada