LA MÚSICA CULTA AL SEGLE XX

El segle XX és un segle de canvis en molts sentits. Aquest període s’ha caracteritzat per la convivència de diferents estils i per la busca d’un llenguatge individual per part dels músics, cosa que els ha allunyat del públic.
El resultat ha estat una gran revolució musical seguida per una minoria, mentre que la majoria de manifestacions musicals han seguit el llenguatge musical d’abans del segle XX.
Aquesta època està dividida en dues parts: la primera meitat del segle XX, i la segona meitat.

-SOBRE LA MÚSICA
Els compositors d’aquest segle no fan un únic estil. Sempre intenten buscar un llenguatge personal i original. Els músics agafen molta independència, és a dir, ells decideixen què i com componen. Tot i així també rebien encàrrecs d’institucions, etc.
Molts músics d’aquest segle van tenir que exiliar-se del seu país, ja que no eren acceptats pel seu règim polític. La majoria van anar al Estats Units, cosa que va influir en les seves composicions posteriors.

TENDÈNCIES DE LA MÚSICA CULTA DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

Durant la primera meitat del segle XX hi havia alguns estils de finals del segle XIX, com podien ser el nacionalisme i el postromanticisme. Alguns dels millors compositors d’aquest segle comencen carreres en aquets corrents, però també creen nous estils, i escoles noves.


L’IMPRESSIONISME
Aquest estil va començar en en la pintura. Els impressionistes expressaven el món tal i com el veien, no com és. Representa l’alliberament total i l’inici de l’art contemporani o abstracte.
El nom d’aquest corren prové d’un quadre de Monet, anomenat Impressió.
En la música aquest estil neix per renovar i es desenvolupa a França. Va influir en la música del segle XX.
El primer compositor en fer impressionisme en música va ser C. Debussy, influït pel poeta Mallarmé. Altres músics van ser M. Ravel, F. Fauré, etc.
La intenció dels compositors era donar una impressió personal de la realitat, sobretot de la natura.


L’EXPRESSIONISME I EL DODECAFONISME
Amb el canvi del llenguatge musical que hi ha al segle XX es produeix el trencament amb la tonalitat. Ja es nota el canvi amb els cromatismes wagnerians i amb els romantics, però Schönberg i els seus deixebles trenquen definitivament amb la tonalitat amb la creació del mètode dodecafònic o serial.

-En l’obra de Schönberg es poden trobar tres estils:
El postromàntic. influït per Wagner i Maheler
L’expressionista i atonal. L’atonalisme és conseqüència del llenguatge harmònic postromàntic. En una obra atonal no hi ha cap tonalitat ni jerarquia de sons. Les melodies es fan sense tenir en comte la tonalitat.

Schönberg va experimentar amb l’harmonia i amb el timbre.

El dodecafonisme o música serial. Un estil creat per Schönberg en la seva maduresa. Aquesta música està composta per dotze sons d’igual importància i sense relació entre sí. Aquests 12 sons són trets de l’escala cromàtica, i es farà una serie que es repetirà de manera sistemàtica, potser una després de l’altra o formant acords.
Schönberg i els seus deixebles A .Berg i A. Webern van crear la segona escola de Viena.

EL NEOCLASSICISME
Alguns compositors van reprendre les bases del llenguatge musical occidental sense renunciar a les innovacions. L’objectiu va ser apropar-se al públic allunyat d’estils de música innovadors.
Hi ha diferents compositors que van aportar molt a aquest moviment:

-Igor Stravinski.(Rússia) És un artista innovador. Ell estudia i combina tots els elements de la música i els fa evolucionar de manera innovadora. S’inspira també en la música antiga. Un element que revoluciona és el ritme: ritmes irregulars, compassos d’amalgama... fan de les seves obres una experimentació rítmica constant.

-El Grup dels Sis. (França) Aquest grup es forma al voltant d’Eric Satie, cap a l’any 1920, amb sis compositors francesos antiimpresionistes i innovadors, que tenien l’idea de l’art nu, so com a realitat sonora.

-La música utilitària. (Alemanya) Aquest tipus de música neix com a reacció a l’allunyament del públic provocat per la música anterior. Es caracteritza per les sonoritats de la musica medieval i barroca.
P. Hindemith: Va ser el promotor d’aquest corrent, va proposar fer música que agradés més al poble i practica el neoclassicisme.
C. Orff: Es basa en l’ús dels modes grecs, el cant gregorià, les cançons medievals i els cants populars. Sempre usa la literatura per a les seves obres.
-B. Britten: (Anglaterra) Té un estil molt personal

-C. Ives. (Estats Units) Independent de tots els corrents contemporanis. Utilitzava la polirrítmia, la politonalitat, les formes obertes... els collages amb músiques menys cultes.

-(Espanya) La Generació del 27 està marcada per la Guerra Civil, això els va mantindre al marge de les innovacions musicals europees. En el nacionalisme hi ha varis compositors com els germans Halffter, o F. Remacha, i J. Rodrigo.

MUSICA CULTA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX:L'AVANTGUARDA

A mitjans del segle XX es va donar una gran importància al timbre, ja que a la segona meitat se li dona molta importància a la introducció a la música de noves tecnologies.
Ara identifiquen com a musica els sorolls a part dels sons. Un dels canvis més importants en el món de la música es el invent del magnetòfon ja que el compositor podia enregistrar una peça sense dependre dels musics que la interpretin i la feina del magnetótofon va revolucionar la musica del segle XX.


NOUS TRACTAMENTS INSTRUMENTALS

Hi han dos nous tractaments instrumentals que són:
-El piano: Es comenta a crear nous estils per la musica, el piano al segle XX hi va haver un estil renovador com tocar el piano amb l’avantbraç a partir d’aquí es crea el clúster.
Un dels primers compositors que va crear aquesta tendència nova va ser Cowell. El clúster també es va començar a utilitzar en agrupacions instrumentals.
Uns altres de les tendències que es creen es el piano preparat que consisteix en posar objectes entres les cordes del piano. El primer compositor en experimentar l’experiència va ser John Cage.

-La veu: El compositor fa servir diferents recursos vocals es a dir els compositors en la seva musica es dediquen a cridar, riure, parlar, això era una nova era de la introducció vocalista.

TENDÈNCIES MUSICALS DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

Els compositors d’aquesta época acaban substituint el so pels sorolls, aquestes son tendencies contemporanies que avui en dia vivim i son molt importants:

EL SOROLLISME

Alguns compositors van introduir maquines en les noves musiques.
E.Satie i E. Varèse van fer servir el sorollisme en les seves obres.

LA MÚSICA CONCRETA

La música concreta es coneguda pels dos compositors iniciadors d’aquest tipus de música són P.Schaeffer i P.Henry, aquesta música consisteix a enregistrar sons o sorolls per despres transformar-los en laboratori es a dir per enregistrarhi efectes eco… Aquest proces s’enregistren en una cinta magnetafonica.

MÚSICA ELECTROACÚSTICA I ELECTRÒNICA
Aquesta musica es basa en l’aplicació dels mitjans electrònics per a la producció i enregistrament de la música.
L’electricitat es va crear també en la musica per això es va poder fer la musica electroacústica. A la segona meitat del segle XX van aparèixer el Mark II (1995) i el sintetitzador.
En la musica electrònica els son creats al laboratori i son manipulats. La música electrònica tenia tres grans iniciadors que van ser K.Stockausen, L.Berio, V.Maderna.
La musica electrònica s’utilitza molt en la musica popular.

EL SERIALISME INTEGRAL
Consisteix a aplicar a tots els instruments el concepte de serie dodecafonica, a tots els instruments del so, es pot dir que es una musica organitzada. Els grans iniciadors van ser: K.Stockhausen, P.Boulez, L.Nono, O. Messiaen,L.Berio,B.Vaderna.

MÚSICA ALEATÒRIA
Aquesta música sorgeix a banda del serialisme, ja que es musica que connecta amb l’art cinètic, son musiques a l’atzar i hi ha llibertat d’acció tant del compositor com de l’interpret. La simfonia d’una obra sempre serà diferent
El seu principal compositor es J.Cage.

MÚSICA ESTOCÀSTICA
Consisteix en una derivació de l’aleatoria. Es composa mitjançant ordinadors i basant-se amb la llei de l’estadistica i la matematica de l’atzar. Els compositors principals son: I.Xenakis,G.Ligeti.


MÚSICA INTUÏTIVA
Es una altra derivació de la música aleatoria,la partitura sempre es una imatge o un poema, on l’interpret seguéis les indicacions del compositor. Els compositors que tenen obres d’aquest estil són J.Cage,K.Stockhausen

MINIMALISME
Es un sistema de composició basat en la repetició d’alguns instruments on es produeixen petits canvis. El resultat pot arribar a ser una música obsesiva, es una imitació de la musica oriental. El minimalisme va neixer als EUA a mitjans dels anys 60. Els compositors que practicaven el minimalisme son : P.Glass,S.Reich,C.Santos.

ELS COMPOSITORS MÉS DESTACATS I LES SEVES APORTACIONS

JOHN CAGE

(5 de setembre de 1912 a Los Àngeles – 12 d’agost de 1992 a Nova York)

Per influència del zen, Cage va utilitzar amb freqüència els silencis com un element musical, donant als sons una entitat depenent del temps; d'aquesta manera va buscar en la seva música una lògica. En 4'33'' (1952), els intèrprets s'asseuen en silenci davant els seus instruments durant tota l'obra. En les seves peces per a "piano preparat", hi ha diversos objectes col·locats entre les cordes del piano que modifiquen els seus sons.

Obres principals:
Preludi per meditació
Amors (piano preparat- 1943)
Musica dels canvis (piano- 1951)
Peça teatral (músics, ballarins i mims- 1960)

PIERRE BOULEZ

(26 de març de 1925 a Montbrison (França) )

A la finals dels anys 40 i durant els anys 50 va compondre nombroses obres experimentals basades en el sistema dodecafònic que van tenir gran acceptació per part de la crítica. Es va convertir en un dels compositors més influents en l'ús del serialisme aplicat a tots els paràmetres musicals: dinàmica, ritme, timbre i to (serialisme integral). També va influir en la forma marcada i en l’avantguarda musical que es va formar després de la II Guerra Mundial. Va ajudar a crear un nou llenguatge i tècniques musicals.

Obres principals:
Anthemes (1997)
Pli selon pli (cicle de cançons- 1962)
Domaines (clarinet i 21 instruments- 1968)
Diàleg de l’ombra doble (1985)
Antiphonies (1989)
Répons per conjunt instrumental, solistes i dispositiu electrònic (1988)



KRYSZTOF PENDERECKI

(23 de novembre de 1933 a Debica (Polònia) )

Les seves composicions utilitzen tècniques instrumentals avantguardistes, la música aleatòria, harmonies de mitjà semitons i tradicionals i el contrapunt renaixentista. Hi ha en totes un desig de trencar amb la seva pròpia formació tradicional. La seva Treno per les víctimes d'Hiroshima (1961) és per a 52 instruments de corda, deu la seva gran força a efectes estranys com notes agudes o glissandos de grups de semitons. Per a aquestes obres i per a la Simfonia nº 1 (1973) va inventar noves modalitats de notació musical. També cal destacar Dies Irae (1967), escrita en memòria dels morts d’Auschwitz, i La passió segons Sant Lucas (1966), on utilitza sèries de dotze tons al costat d'elements gregorians i barrocs.
En les seves últimes obres, com la Simfonia nº 2 (Simfonia de Nadal), tracta amb l’estètica romàntica amb un marc harmònic neotonal.



LUIGI NONO

29 de gener de 1924 a Venècia- 8 de maig de 1990 a Venècia)

És famós per les seves tècniques avantguardistes i l'expressió musical de les seves creences polítiques d'esquerres. Va obtenir un gran èxit amb la seva cantata dodecafónica Il canto sospeso (1956) basada en cants d'uns joves de la resistència antinazi condemnats a mort. En la dècada de 1960 va explorar la música electrònica. En la seva obra multimèdia La fabbrica illuminata (1964) va incloure enregistraments realitzats en directe en foses de ferro com denúncia contra l'explotació de la classe obrera. La protesta política queda expressada en les seves òperes Intolleranza (1960-1970), dedicada al seu sogre el compositor austríac Arnold Schönberg.

-Fet per Judith i Mireia

ARNOLD FRANZ WALTER SCHÖNBERG

(13 de setembre de 1874 Viena - 13 de juliol de 1951 Los Angeles)

Part de les obres de Schönberg s'associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX. Va ser un dels primers compositors en treballar amb l'atonalisme. La principal innovació de Schönberg és la tècnica dodecafònica.
En les seves composicions utilitzava complexes harmonies, que més tard el van fer arribar a l’atonalitat. Amb la seva trobada d’un mètode que proporcionés lògica i unitat a la música atonal no li van permetre compondre moltes obres. Cap al 1920 comença a fer la tècnica dodecafònica anomenada ”serialisme”. Schoenberg va aconseguir transmetre l’expressió de sentiments, a través de grans harmonies i llargues melodies romàntiques que el van portar a fer obres amb motius curts i constants.
Gràcies a aquest compositor la musica dodecafònica s’ha imposat en la composició, a mitjans del segle XX.

Obres principals:
1899 Nit transfigurada (orquestra de cordes)
1906 Simfonia de càmera nº 1
1911 Gurrelieder ( solista, cor i orquestra)
1912 Pierrot Lunaire (melodrama amb recitador i orquestra de càmera)
1923 Cinc peces per piano
1936 Concert per violí i orquestra
1942 Oda a Napoleó (recitador, piano i cordes)

KARLHEINZ STOCKHAUSEN

(22 d'agost de 1928,Alemanya - 5 de desembre de 2007, Alemanya)

S’orientava cap a la música serial. Des de 1953 compon obres de música electrònica. És un dels millors d'aquest gènere, juntament amb Pierre Boulez. La seva influència ha sobrepassat l'àmbit de l'anomenada música culta, arribant fins al Jazz i al Rock.
En gran part de les seves primeres obres va aplicar el serialisme integral en tots els paràmetres sonors (series determinades de sons, ritmes, tempi, colors atonals...) però a partir de 1950 va experimentat amb la indeterminació (ús de l’atzar i la improvisació, i la llibertat del intèrpret per decidir el seu propi temps i ritme).
Va ser considerat un dels grans compositors del serialisme total, de l’experimentació electrònica i l’avantguarda cosmopolita.

Obres principals:
1951 Kreuzspiel (càmera).
1953 Kontrapunkte (càmera).
1956 Cant dels adolescents (electrònica).
1957 Gruppen (orquestra).
1959 Zyklus (percussió).
1966 Telemusik (electrònica).
1968 Stimmung (sis veus).
1969 Hymnen (orquestra y cinta).
1970 Mantra (electrònica).
1975 Musik in Bauch (percussió).
1977 Siríus (òpera).

OLIVER MESSIAEN

(10 de desembre de 1908 a França - 27 d'abril de 1992 a Paris)

La música de Messiaen és complexa, i es basa harmònicament i melòdicament en els modes de transposició limitada (com l'escala de tons o l'escala octatònica). Messiaen va experimentar amb el serialisme integral, en el camp del qual es diu que és un innovador. El seu estil va absorbir moltes influències musicals exòtiques com ara el “gamelan indonesi” (la percussió de so determinat normalment té un paper destacat en les seves obres orquestrals). També va usar les ones Martenot.

Obres principals:
1931 Les Offrandes publiées
1933 La ascencion
1944 Tres petites litúrgies de la Presencia Divina
1945 Vint mirades sobre el nen Jesús
1948 Simfonia Turangila
1950 Modes de valors i intensitats
1952 Timbres –Duracions
1957 Primer catàleg d’ocells
1983 San Francisco de Asis (òpera)

IGOR STRAVINSKI

(17 de juny de 1882 Rússia – 6 d'abril de 1971 Nova York)

Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques utilitzant diversos estils com el primitivisme, el neoclassicisme i el serialisme, el seu estil va sobrepassar etapes que van començar des de el folkloristes tradicionals de les seves primeres obres fins l’avantguardisme dels seus ballets, fins i tot va arribar a la dissonància, la politonalitat i la polirítmia. També al serialisme a pocs dies de la seva mort.

Obres principals:
1910 L’ocell del foc (Suite de ballet)
1911 Petruchka (Suite de ballet)
1918 Las bodas
1927 Edipò rei (òpera oratori)
1930 Simfonia de los salmos
1936 Joc de naipes (suite de ballet)
1945 Ebony (concert)
1954 In memoriam Dylan Thomas
1966 Requiem Cantcicles.

OBRES MUSICALS

PIERRE BOULEZ

Aquesta és una part de l'obra de Pierre Boulez, anomenada Anthemes 2, la part anomenada Allant, assez serré dans le tempo.



Els instruments principals d'aquesta obra són el violí i el dispositiu electrònic. L'obra comença amb el so del violí, basicament tota l'estona s'escolten els mateixos sons. Podem dir que és una repetició constant, i el dispositiu electrònic l'únic que fa és distorsionar el so del violí.
En aquesta obra no hi ha cap melodia, es basa en fragments breus. El ritme no és constant, ja que hi ha sons i seguidament llargs silencis.
L'harmonia és dissonant ja que les notes tota l'estona no són les mateixes és a dir que van cambiant. La intensitat es manté a un ritme moderat ja que tant en tant va tenint pujades. És exuberant tot i que hi ha fragments que són lents i calmats. Hi ha un sol instrument que és el violí, encara que aquest esta distorsionat pel dispositiu electrònic i això forma la fussió de timbres d'aquests dos instruments.




A continuació podeu observar un vídeo de l'obra de Pierre Boulez. Les imatges del vídeo no tenen res a veure amb la música, però la cançó és idèntica a la del compositor Pierre Boulez.

Fet per Judith

Oliver Messiaen

Aquí podeu escoltar l'obra de Les offrandes oubliées de Oliver Messiaen, feta l'any 1931.

Els instruments que hi ha en aquesta obra són els instruments de corda i vent, els de corda són violins i els de vent són flautes travesseres, també hi ha percussió.
Els instruments que predominen són els violins que són els que fan la melodia. És una melodia llarga i lenta. És un ritme constant i suau. L'harmonia és consonant. La intensitat és fluixa i es va mantenint a un nivell moderat. El caràcter de l'obra és calmat, relaxat i pensatiu, ja que ens aporta una tranquil·litat, encara que hi ha fragments de l'obra que són molt ràpids, i excitants. Hi ha una fussió de timbre ja que s'escolten els instruments alhora.

A continuació podeu gaudir d'un vídeo d'Oliver Messiaen de la obra Les Offrandes Oubliées.





Fet per Judith

LUIGI NONO

Aquí podeu escoltar el setè moviment de l'obra Canto Sospeso, de l'any 1956. Realitzada per Luigi Nono.

Els instruments que intervenen en aquesta obra són el cant i l’orquestra.Entre aquests predomina certa semblanza i certa coordinació.La melodia és creada amb fragments breus en els quals hi ha molts silencis.El ritme és suau i amb alguns accents pronunciats als finals de cada estrofa.Les harmonies durant tota l’obra són generalment consonants.En quan a la intensitat dels instruments és fluixa però de tan en tan creix de sobte i al cap d’uns segons torna a disminuir.

La obra que escoltem té un carácter calmat, relevat i en els moments de creixement molt pensatiu.Finalment, parlant del timbre, direm que hi ha una fussió de timbres en creixement molt gran, però tots són aguts.

En aquest cas no hem penjat cap vídeo que fagi referència a l'obra de Luigi Nono, Canto Sospeso ja que no hem trobat cap vídeo.

Fet per Roger

KRYSZTOF PENDERECKI

Aquí es pot escoltar un fragment de l'obra de Capricho para violin y orquestra de l'any 1967. Realitzada pel compositor Krysztof Penderecki.

Els instruments que intervenen en aquesta obra són el violí i l’orquestra.Entre aquests predomina una semblança molt igualada entorn del ritme que segueixen.La melodia és llarga, però hi ha moments en que hi ha molts silencis i moments en els que hi ha fragments més llargs.El ritme és constantment amb accents.Les harmonies durant l’obra són generalment dissonants.La intensitat a moments és més forta i a moments és més fluixa.La obra que escoltem té un caràcter molt exuberant i molt excitant, però també té un to molt pensatiu.

En quan al timbre, hi ha una fusió de timbres impressionant.

En aquest cas no hem penjat cap vídeo que fagi refrerència a l'obr a de Krysztof Penderecki, anomenada Capricho para oboè y orquestra, ja que no n'hem trobat cap.

Fet per Roger

KARLHEINZ STOCKHAUSEN

En aquest cas, l'obra que es pot escoltar és un fragment de l'obra anomenada Gruppen, del compositor KarlHeinz Stockhausen, feta l'any 1957.

Es una obra per tres orquestres (que podem destacar que es una obra per cent-nou musics que es divideixen tres orquestres iguals)
No hi ha un ordre ni cap instrument que predomini,el ordre que podem dir que hi ha es que hi ha silencis i despres se sent els instruments i aixi succesivament.
La melodia es curta n'hi ha fragments breus.
El ritme es constant,no tan suau n'hi ha moments que se sent els acents pronunciats,
La melodia es dissonant,la intensitat d'amplia gamma.
Es una obra de caracter exhuberant,hi ha tambe fusio de timbre o sigui tots sonen a l'hora.

Fet per Jessica