(13 de setembre de 1874 Viena - 13 de juliol de 1951 Los Angeles)
Part de les obres de Schönberg s'associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX. Va ser un dels primers compositors en treballar amb l'atonalisme. La principal innovació de Schönberg és la tècnica dodecafònica.
En les seves composicions utilitzava complexes harmonies, que més tard el van fer arribar a l’atonalitat. Amb la seva trobada d’un mètode que proporcionés lògica i unitat a la música atonal no li van permetre compondre moltes obres. Cap al 1920 comença a fer la tècnica dodecafònica anomenada ”serialisme”. Schoenberg va aconseguir transmetre l’expressió de sentiments, a través de grans harmonies i llargues melodies romàntiques que el van portar a fer obres amb motius curts i constants.
Gràcies a aquest compositor la musica dodecafònica s’ha imposat en la composició, a mitjans del segle XX.
Obres principals:
1899 Nit transfigurada (orquestra de cordes)
1906 Simfonia de càmera nº 1
1911 Gurrelieder ( solista, cor i orquestra)
1912 Pierrot Lunaire (melodrama amb recitador i orquestra de càmera)
1923 Cinc peces per piano
1936 Concert per violí i orquestra
1942 Oda a Napoleó (recitador, piano i cordes)
KARLHEINZ STOCKHAUSEN
(22 d'agost de 1928,Alemanya - 5 de desembre de 2007, Alemanya)
S’orientava cap a la música serial. Des de 1953 compon obres de música electrònica. És un dels millors d'aquest gènere, juntament amb Pierre Boulez. La seva influència ha sobrepassat l'àmbit de l'anomenada música culta, arribant fins al Jazz i al Rock.
En gran part de les seves primeres obres va aplicar el serialisme integral en tots els paràmetres sonors (series determinades de sons, ritmes, tempi, colors atonals...) però a partir de 1950 va experimentat amb la indeterminació (ús de l’atzar i la improvisació, i la llibertat del intèrpret per decidir el seu propi temps i ritme).
Va ser considerat un dels grans compositors del serialisme total, de l’experimentació electrònica i l’avantguarda cosmopolita.
Obres principals:
1951 Kreuzspiel (càmera).
1953 Kontrapunkte (càmera).
1956 Cant dels adolescents (electrònica).
1957 Gruppen (orquestra).
1959 Zyklus (percussió).
1966 Telemusik (electrònica).
1968 Stimmung (sis veus).
1969 Hymnen (orquestra y cinta).
1970 Mantra (electrònica).
1975 Musik in Bauch (percussió).
1977 Siríus (òpera).
OLIVER MESSIAEN
(10 de desembre de
La música de Messiaen és complexa, i es basa harmònicament i melòdicament en els modes de transposició limitada (com l'escala de tons o l'escala octatònica). Messiaen va experimentar amb el serialisme integral, en el camp del qual es diu que és un innovador. El seu estil va absorbir moltes influències musicals exòtiques com ara el “gamelan indonesi” (la percussió de so determinat normalment té un paper destacat en les seves obres orquestrals). També va usar les ones Martenot.
Obres principals:
1931 Les Offrandes publiées
1933 La ascencion
1944 Tres petites litúrgies de
1945 Vint mirades sobre el nen Jesús
1948 Simfonia Turangila
1950 Modes de valors i intensitats
1952 Timbres –Duracions
1957 Primer catàleg d’ocells
1983 San Francisco de Asis (òpera)
IGOR STRAVINSKI
(17 de juny de 1882 Rússia – 6 d'abril de 1971 Nova York)
Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques utilitzant diversos estils com el primitivisme, el neoclassicisme i el serialisme, el seu estil va sobrepassar etapes que van començar des de el folkloristes tradicionals de les seves primeres obres fins l’avantguardisme dels seus ballets, fins i tot va arribar a la dissonància, la politonalitat i la polirítmia. També al serialisme a pocs dies de la seva mort.
Obres principals:
1910 L’ocell del foc (Suite de ballet)
1911 Petruchka (Suite de ballet)
1918 Las bodas
1927 Edipò rei (òpera oratori)
1930 Simfonia de los salmos
1936 Joc de naipes (suite de ballet)
1945 Ebony (concert)
1954 In memoriam Dylan Thomas
1966 Requiem Cantcicles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada