ELS COMPOSITORS MÉS DESTACATS I LES SEVES APORTACIONS

JOHN CAGE

(5 de setembre de 1912 a Los Àngeles – 12 d’agost de 1992 a Nova York)

Per influència del zen, Cage va utilitzar amb freqüència els silencis com un element musical, donant als sons una entitat depenent del temps; d'aquesta manera va buscar en la seva música una lògica. En 4'33'' (1952), els intèrprets s'asseuen en silenci davant els seus instruments durant tota l'obra. En les seves peces per a "piano preparat", hi ha diversos objectes col·locats entre les cordes del piano que modifiquen els seus sons.

Obres principals:
Preludi per meditació
Amors (piano preparat- 1943)
Musica dels canvis (piano- 1951)
Peça teatral (músics, ballarins i mims- 1960)

PIERRE BOULEZ

(26 de març de 1925 a Montbrison (França) )

A la finals dels anys 40 i durant els anys 50 va compondre nombroses obres experimentals basades en el sistema dodecafònic que van tenir gran acceptació per part de la crítica. Es va convertir en un dels compositors més influents en l'ús del serialisme aplicat a tots els paràmetres musicals: dinàmica, ritme, timbre i to (serialisme integral). També va influir en la forma marcada i en l’avantguarda musical que es va formar després de la II Guerra Mundial. Va ajudar a crear un nou llenguatge i tècniques musicals.

Obres principals:
Anthemes (1997)
Pli selon pli (cicle de cançons- 1962)
Domaines (clarinet i 21 instruments- 1968)
Diàleg de l’ombra doble (1985)
Antiphonies (1989)
Répons per conjunt instrumental, solistes i dispositiu electrònic (1988)



KRYSZTOF PENDERECKI

(23 de novembre de 1933 a Debica (Polònia) )

Les seves composicions utilitzen tècniques instrumentals avantguardistes, la música aleatòria, harmonies de mitjà semitons i tradicionals i el contrapunt renaixentista. Hi ha en totes un desig de trencar amb la seva pròpia formació tradicional. La seva Treno per les víctimes d'Hiroshima (1961) és per a 52 instruments de corda, deu la seva gran força a efectes estranys com notes agudes o glissandos de grups de semitons. Per a aquestes obres i per a la Simfonia nº 1 (1973) va inventar noves modalitats de notació musical. També cal destacar Dies Irae (1967), escrita en memòria dels morts d’Auschwitz, i La passió segons Sant Lucas (1966), on utilitza sèries de dotze tons al costat d'elements gregorians i barrocs.
En les seves últimes obres, com la Simfonia nº 2 (Simfonia de Nadal), tracta amb l’estètica romàntica amb un marc harmònic neotonal.



LUIGI NONO

29 de gener de 1924 a Venècia- 8 de maig de 1990 a Venècia)

És famós per les seves tècniques avantguardistes i l'expressió musical de les seves creences polítiques d'esquerres. Va obtenir un gran èxit amb la seva cantata dodecafónica Il canto sospeso (1956) basada en cants d'uns joves de la resistència antinazi condemnats a mort. En la dècada de 1960 va explorar la música electrònica. En la seva obra multimèdia La fabbrica illuminata (1964) va incloure enregistraments realitzats en directe en foses de ferro com denúncia contra l'explotació de la classe obrera. La protesta política queda expressada en les seves òperes Intolleranza (1960-1970), dedicada al seu sogre el compositor austríac Arnold Schönberg.

-Fet per Judith i Mireia