Jo penso que no és que les musiques sonin malament, sinó el fet és que nosaltres no les sabem interpretar pel fet que estem acostumats a escoltar una música actual i moderna. Penso que sí que hauríem d’entendre-les, ja que això ens facilitaria l’audició i les podríem “captar” molt millor.
Són poc comprensibles perquè els compositors que les van realitzar van utilitzar tècniques innovadores que van sorgir al segle XX. Aquestes tècniques eren bastant estranyes, ja que consistien en fer una sèrie de silencis, sorolls amb objectes estranys, repeticions constants, noves cançons de forma electrònica, etc. Tot i que actualment també hi ha músiques que tenen característiques semblants a les del segle XX, la música en general ha canviat i penso que és per això que són bastant incomprensibles.
Realment no m’han costat molt d’entendre, tot i així les que m’han resultat més estranyes han estat el fragment de l’obra anomenada Gruppen de Karlheinz Stockhausen, ja que els sons que s’escolten són molt estranys i a l’obra sembla que no hi hagi ordre: els instruments toquen quan volen. Mai havia escoltat una obra tan estranya, i abans de saber que això és una obra, hauria pensat que només eren sorolls i res en especial.
L’obra que m’ha agradat més és la d’Oliver Messiaen, anomenada Les offrandes oubliées. És aquesta ja que no és gens estranya i sembla una obra normal i corrent, és a dir una obra clàssica. A part d’això el so de violins és un so molt lent que inspira tranquil·litat, i al ser una musica organitzada sona molt bé.
Són poc comprensibles perquè els compositors que les van realitzar van utilitzar tècniques innovadores que van sorgir al segle XX. Aquestes tècniques eren bastant estranyes, ja que consistien en fer una sèrie de silencis, sorolls amb objectes estranys, repeticions constants, noves cançons de forma electrònica, etc. Tot i que actualment també hi ha músiques que tenen característiques semblants a les del segle XX, la música en general ha canviat i penso que és per això que són bastant incomprensibles.
Realment no m’han costat molt d’entendre, tot i així les que m’han resultat més estranyes han estat el fragment de l’obra anomenada Gruppen de Karlheinz Stockhausen, ja que els sons que s’escolten són molt estranys i a l’obra sembla que no hi hagi ordre: els instruments toquen quan volen. Mai havia escoltat una obra tan estranya, i abans de saber que això és una obra, hauria pensat que només eren sorolls i res en especial.
L’obra que m’ha agradat més és la d’Oliver Messiaen, anomenada Les offrandes oubliées. És aquesta ja que no és gens estranya i sembla una obra normal i corrent, és a dir una obra clàssica. A part d’això el so de violins és un so molt lent que inspira tranquil·litat, i al ser una musica organitzada sona molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada