OPINIÓ GRUPAL

Nosaltres tenim opinions molt semblants, el que pensem és que no sonen malament, sinó és que nosaltres no les sabem interpretar prou bé ja que són d’una altre època, i com passa amb tot, les coses canvien. En aquet cas són les tendències musicals les que han canviat, i com nosaltres estem acostumats a escoltar música actual, notem que aquesta música és estranya.

Si podéssim entendre les músiques, se’ns faria més fàcil el fet d’interpretar-les i per tant no pensaríem que són estranyes. El fet d’entendre aquestes músiques és bastant complicat ja que són diferents i molt estranyes, i algunes utilitzen tècniques molt estranyes a les actuals. Tot i que també hi ha músiques (com les electròniques) que s’assemblen a algunes actuals.

Resulten poc comprensibles perquè són d’una altra època, això vol dir que fan servir altres tendències, i també són incomprensibles perquè no les sabem entendre prou bé.
En quant el fet d’entendre-les tenim opinions diferents ja que cadascú pensa per sí mateix. Per exemple a la Jessica li ha costat bastant d’entendre les obres, igual que la Judith, a la qual a ella també li han costat d’entendre ja que diu que no domina el món de la música.
A la Mireia, en canvi no li han costat gaire d’entendre, ja que ella les interpreta d’una altra manera, i potser no s’haurien d’interpretar com ho fa ella. Al Roger la que més fácil li ha resultat d’entendre és la d’Igor Stravinski ja que a ell el món del piano li agrada molt i li ha semblat fácil d’entendre.
A cadascuna li ha agradat i sorpès una diferent, per exemple a la Jessica l’obra que més li ha agradat és la de Igor Stravinski anomenada Piano-Rag-Music, ja que diu que és original i té una melodia amb ritme. A la Judith en canvi, la que més li ha agradat és la de Karlheinz Stockhausen, el fragment de l’obra de Gruppen. Ella diu que és una obra molt original pels sons que fan.
La Mireia però, la que més li ha agradat és la d’Oliver Messiaen, anomenada Les offrandes oubliées. Diu que no és gens estranya i que sembla una obra normal, és a dir una obra clàssica. El so dels violins li inspira tranquil·litat, i al ser música ordenada sona molt bé.

Al Roger l’obra que més li ha agradat és la de Krysztof Penderecki, perquè és una composició on el desordre és la base principal.